Login

Sign Up

After creating an account, you'll be able to track your payment status, track the confirmation and you can also rate the tour after you finished the tour.
Username*
Password*
Confirm Password*
First Name*
Last Name*
Birth Date*
Email*
Phone*
Country*
* Creating an account means you're okay with our Terms of Service and Privacy Statement.
Please agree to all the terms and conditions before proceeding to the next step

Already a member?

Login

Login

Sign Up

After creating an account, you'll be able to track your payment status, track the confirmation and you can also rate the tour after you finished the tour.
Username*
Password*
Confirm Password*
First Name*
Last Name*
Birth Date*
Email*
Phone*
Country*
* Creating an account means you're okay with our Terms of Service and Privacy Statement.
Please agree to all the terms and conditions before proceeding to the next step

Already a member?

Login

El silenci: el viatge interior

El primer que ens pot venir a la ment si parlem de silenci és una estona de lectura en un raconet ben acollidor, una passejada per la natura, un bany relaxant… 

Hi ha milers de moments on el silenci és present al llarg de la nostra vida, sovint menys agradables que els esmentats. N’hi ha que marquen un abans i un després, d’altres que ens ajuden a passar desapercebuts per una situació incòmoda. 

La nostra actitud és molt diferent segons la percepció que tinguem del que representa el silenci per nosaltres. Aquests són alguns dels gran silencis que podem destacar al llarg de la vida:

 

El silenci en la infància

Quan som ben petits, i no fem soroll els nostres pares entren en estat d’alerta, pensant què estem tramant, si estem desfent alguna cosa o experimentant amb el nostre entorn. Per ells suposa un sobreesforç revertir allò que hem estat elaborant amb tota la nostra creativitat.

En aquest moment, ens trobem absorts i emocionats jugant amb les pintures o arreglant mobles que ens semblava que necessitaven alguns retocs amb retoladors permanents o amb les eines del pare. 

Aquest silenci és ple d’intriga i d’adrenalina, és un silenci mogut, divertit i carregat d’energia vital. Descobrir el món que ens envolta és tan emocionant! 

 

El silenci en l’adolescència 

Ens trobem en aquell moment en què la nostra vida entra en conflicte amb el món familiar, concretament, amb les idees que tenen els pares sobre com ens hem de moure pel món, i les que tenim com a adolescents. Comencen les converses incòmodes amb els adults de referència del nostre entorn, ens fan preguntes que desperten una vergonya immensa en nosaltres.

Per altra banda, els pares són molt hàbils, camuflen les seves inquietuds preguntant-nos què fem amb els amics o què fan ells i acaben amb allò de: “I tu també ho fas, això?” Aquí hi ha un silenci enormement incòmode seguit de suors fredes, o que ens posa en evidència davant el judici o que  ve seguit d’un moment de rialles sorolloses que fan que sigui l’anècdota de totes les trobades.

També hi ha altres tipus de silencis abismals durant aquesta època tan canviant. Estem tan immersos en el nostre món que ens hi perdem. Ni nosaltres mateixos ens adonem que estem en silenci, només quan reclamen la nostra atenció veiem que no hem dit res en hores. No obstant, ens sembla bé. Hem estat fent tantes coses durant aquell silenci que estem esgotats.

Aquests silencis estan plens d’emocions contradictòries, d’incertesa, de velocitat i de molta informació.

 

El silenci en l’edat adulta

Tot sovint tenim converses incòmodes, ens costa donar el nostre punt de vista i en comptes d’expressar-lo preferim quedar-nos en silenci. D’aquesta manera ens estalviem les justificacions excessives i els qüestionaments personals als quals no volem respondre.

Aquests silencis estan plens de tensió. Llavors comencem a construir un mur per protegir-nos de les crítiques que podem rebre pel fet de pensar diferent de les persones que ens acompanyen.

 

El silenci en la vellesa

No us venen a la ment els avis quan estan absorts mirant el no-res?

Sembla que s’han quedat en el silenci dels seus pensaments, recordant allò que un dia va ser, rememorant moments que els han quedat gravats a la memòria. De tant en tant deixen anar un sospir, una onomatopeia o un: “què hi farem”.

Tenen la certesa que tot ha estat com havia de ser, tan sols han de gaudir del camí recorregut, de la vida i la tranquil·litat que emana. 

 

El silenci: el viatge interior

La vida quotidiana està plena de silencis que camuflen les nostres veritats, allò que nosaltres volem o sentim i que, sovint, ens fa por expressar. 

  • Quan posem límits escoltant-nos, ens reafirmem amb el que sentim, en consonància amb les nostres veritats interiors, és a dir, en relació al propi jo i el que volem assolir. Sistèmicament tot es recol·loca, i tothom es situa al lloc que li correspon amb el pas del temps.  
  • Quan ens sentim desorientats i volem il·luminar el nostre rumb, només cal que escoltem el nostre silenci interior. Allà hi trobarem la serenitat que ens diu que els fruits del nostre treball arribaran o les forces que necessitem per canviar la direcció del nostre camí.
  • Quan ens preguntem els motius d’una experiència que no entenem o busquem el sentit d’alguna vivència passada, mirar en el nostre interior, en silenci, ens donarà  aquelles respostes que necessitem.
  • Quan mirem en el nostre silenci interior també hi podem veure el nostre Jo petit. Si ens hi  acostem, li podem explicar aquelles coses que van passar i que no va entendre en el seu moment, acompanyar-lo en el seu malestar, abraçar-lo i integrar-lo en nosaltres. Gràcies al fet que aquests Jos van seguir endavant, nosaltres som aquí fent el nostre camí. 

Conclusions

La confiança en nosaltres mateixos i en les nostres capacitats és allà, esperant que ens aturem a mirar-la. Si ens sentim decebuts, observar l’amor que tenim a dins, en el nostre silenci, ens donarà el confort que busquem. 

La informació sobre les inquietuds que ens pertorben és a dins nostre. Si mirem en el nostre interior hi trobarem l’amor incondicional per nosaltres mateixos, la força per seguir endavant, l’esperança que tot arriba en el moment oportú, el caliu de la llar i la tendresa per tractar-nos amablement.  

Alimentar la negativitat ens desorienta, el que pensem i diem sobre nosaltres mateixos ens afecta a molts nivells. I això és molt sorollós, tant que tapa el nostre silenci. 

Siguem amables i donem-nos permís per mirar en el nostre interior. L’essència de la veritat ens hi espera per mostrar-nos tot allò que volem saber, fent servir el nostre silenci interior. 

Les veritats més fermes i absolutes les trobem quan mirem en el nostre silenci, allà hi tenim el nostre propi univers interior.

Resum

El silenci: el viatge interior. Quan necessitem respostes, aturar-nos i escoltar el nostre silenci interior fa que tot comenci a cobrar sentit. Escoltar allò que el nostre univers interior ens diu, tan sols s’aconsegueix des del silenci. 

 

Experiències i formacions relacionades: Bany de bosc, Reconstrucció de murs, Bany de natura, Bany de conreu, Guiatges acompanyats, Bany de muntanya.

Hola, et podem ajudar?