Login

Sign Up

After creating an account, you'll be able to track your payment status, track the confirmation and you can also rate the tour after you finished the tour.
Username*
Password*
Confirm Password*
First Name*
Last Name*
Birth Date*
Email*
Phone*
Country*
* Creating an account means you're okay with our Terms of Service and Privacy Statement.
Please agree to all the terms and conditions before proceeding to the next step

Already a member?

Login

Login

Sign Up

After creating an account, you'll be able to track your payment status, track the confirmation and you can also rate the tour after you finished the tour.
Username*
Password*
Confirm Password*
First Name*
Last Name*
Birth Date*
Email*
Phone*
Country*
* Creating an account means you're okay with our Terms of Service and Privacy Statement.
Please agree to all the terms and conditions before proceeding to the next step

Already a member?

Login

Contes terapèutics

Un conte terapèutic és un relat creat per una persona i en el que explica una situació conflictiva o traumàtica i que al final es resol satisfactòriament. Els personatges d’aquest conte representen a l’autor no de forma directa sinó de forma inconscient, que ajuden a aquest a reflexionar, sanar o avançar en el seu procés com a explorador d’Ànima de Natura. Els contes d’Ànima de Natura són protagonitzats per la mateixa natura, o éssers d’aquesta que a partir de la seva saviesa i biologia ens ajuden a reflexionar a través de la seva moral o consells, sovint indirectament, metafòricament i de forma implícita.  

Des d’Ànima de Natura els contes estan relacionats amb elements naturals, i generalment son metaforics i implícits. Els expliquem enmig de la natura i amb l’ambient o l’aura adequada, acompanayat del to més propici en el procés terapèutic de l’explorador.  Malgrat que es diu que un conte terapèutic és necessari que acabi amb un final feliç, sovint preferim deixar el final obert per tal que aquest segueixi viu dins del qui l’escolta i pugui treure les seves pròpies conclusions, sempre molt més enriquidores si venen de l’ànima de cadascú que des de la part mental de qui amb la més bona intenció la dona. 

A continuació us mostrem uns contes que ens ressonen des d’Ànima de Natura, però recordeu que els contes existeixen per ser explicats no llegits ;)!

CONTES

Conte

LA CIUTAT DELS POUS

Aquella ciutat no estava habitada per persones, com totes les altres ciutats del planeta. Aquella ciutat estava habitada per pous. Pous vivents … Però pous a la fi. Els pous es diferenciaven entre si, no només pel lloc en el qual estaven excavats, sinó també pel brocal (l’obertura que els connectava amb l’exterior). Hi havia pous poderosos i ostentosos amb brocals de marbre i de metalls preciosos; pous humils de rajola i fusta i altres més pobres, amb simples forats pelats que s’obrien en la terra. La comunicació entre els habitants de la ciutat era de brocal a brocal, i les notícies corrien ràpidament de cap a cap del poblat.

Un dia, va arribar a la ciutat una “moda” que segurament havia nascut en algun poblet humà. La nova idea assenyalava que tot ésser vivent que es fes hauria de cuidar molt més el interior que l’exterior. L’important no era el superficial sinó el contingut. Així va ser com els pous van començar a omplir-se de coses. Alguns s’omplien de joies, monedes d’or i pedres precioses. D’altres, més pràctics, es van omplir d’electrodomèstics i aparells mecànics. Alguns més van optar per l’art, i van ser omplint-se de pintures, pianos de cua i sofisticades escultures postmodernes. Finalment, els intel·lectuals es van omplir de llibres, de manifestos ideològics i de revistes especialitzades.

Va passar el temps.

La majoria dels pous es van omplir fins a tal punt que ja no podien incorporar res més. Els pous no eren tots iguals, així que, si bé alguns es van conformar, altres van pensar que havien de fer alguna cosa per seguir ficant coses en el seu interior … Un d’ells va ser el primer. En lloc d’estrènyer el contingut, se li va ocórrer augmentar la seva capacitat eixamplant-se.

No va passar molt temps fins que la idea va començar a ser imitada. Tots els pous utilitzaven gran part de les seves energies en eixamplar-se per poder fer més espai al seu interior. Un pou, petit i allunyat del centre de la ciutat, va començar a veure els seus camarades que s’eixamplaven desmesuradament. Ell va pensar que si seguien eixamplant d’aquella manera, aviat es confondrien les vores dels diferents pous i cadascun perdria la seva identitat … Potser a partir d’aquesta idea se li va ocórrer que una altra manera d’augmentar la seva capacitat era créixer, però no a l’ample sinó cap al més profund. Fer-se més profund en lloc de més ample. Aviat es va adonar que tot el que tenia dins d’ell li impossibilitava la tasca d’aprofundir. Si volia ser més profund, havia de buidar-se de tot contingut …

Al principi va tenir por al buit. Però després, quan va veure que no hi havia una altra possibilitat, ho va fer. Buit de possessions, el pou va començar a tornar-se profund, mentre els altres s’apoderaven de les coses de les que ell s’havia desfet …Un dia, una cosa va sorprendre al pou que creixia cap a dins. A dins, molt endins i molt en el fons … va trobar aigua! Mai abans un altre pou havia trobat aigua.

El pou va superar la seva sorpresa i va començar a jugar amb l’aigua del fons, humitejant les parets, esquitxant les seves vores i, finalment, traient l’aigua cap a fora.

La ciutat mai havia estat regada més que per la pluja, que de fet era bastant escassa. Així que la terra que envoltava el pou, revitalitzada per l’aigua, va començar a despertar. Les llavors de les seves entranyes van brollar en forma d’herba, de trèvols, de flors i de tronquets febles que es van convertir en arbres després …

La vida va explotar en colors al voltant del allunyat pou, al qual van començar a cridar “el Verger”. Tots li preguntaven com havia aconseguit aquest miracle.

No és cap miracle -contestava el Verger – . Cal buscar a l’interior, cap a la profunditat.
Molts van voler seguir l’exemple del Verger, però van desestimar la idea quan es van adonar que per ser més profunds havien de buidar-se. Van seguir eixamplant-se cada vegada més, per omplir-se de més i més coses … A l’altra punta de la ciutat, un altre pou va decidir córrer també el risc de buidar-… I també va començar a aprofundir … I també va arribar a l’aigua … I també va esquitxar cap a fora creant un segon oasi verd al poble …

Què faràs quan s’acabi l’aigua? -li preguntaven.
No sé el que passarà -contestava-. Però, per ara, quan més aigua trec, més aigua hi ha.
Van passar uns mesos abans del gran descobriment. Un dia, gairebé per casualitat, els dos pous es van adonar que l’aigua que havien trobat en el fons de si mateixos era la mateixa …

Que el mateix riu subterrani que passava per un inundava la profunditat de l’altre. Es van adonar que s’obria per a ells una nova vida. No només podien comunicar-se, de brocal a brocal, superficialment, com tots els altres, sinó que la recerca els havia ofert un nou i secret punt de contacte.

Havien descobert la comunicació profunda que només aconsegueixen aquells que tenen el coratge de buidar-se de continguts i buscar en el profund del seu ésser el que tenen per donar …

 

Adaptació Ànima de Natura

Conte

EL PESCADOR QUE ESCOLTAVA LES ONADES

Diuen que a l’orient llunyà, els elements de la natura poden parlar i comunicar-se entre ells. Així, el vent pot cridar fort quan bufa i pot xiuxiuejar a cau d’orella suau quan és la brisa. Igualment, les onades, quan s’acosten al mar, xerren entre elles com si la remor del mar fos la seva veu.

Una vegada, un pescador que fondejava en la soledad d’una tarda d’estiu, va escoltar com una ona gran, bella, ràpida i plena de vida, entristida, va dir a la seva amiga:

  • Onada amiga, estic molt preocupada! Cada vegada que m’alço amunt, veig de lluny com les nostres companyes més avançades, s’estavellen contra les roques de la costa i desapareixen per sempre més. En poc temps, nosaltres també arribarem a la platja i les roques ens faran morir i desapareixerem… és la nostra Fi!

La seva amiga, que també era una altra ona com ella, però una mica més petita i jugadissa, li respongué:

  • Però mira que ets ingènua! Que no veus que l’únic que desapareixerà serà la nostra forma actual, i que en realitat estarem juntes per sempre més? Nosaltres som Ànima de Natura. El que veus de tu ara, només és una forma de manifestar la teva ànima. I juntes, tu i jo i totes les ones que ens han precedit, les que ens acompanyen i les que vindran, manifestem aquí i ara l’anomenat “MAR”. Quan morim a la platja, encara estarem més unides que mai!

Què va aprendre el pescador d’aquell mar format per unes boniques onades? El pescador va aprendre de les onades…

  • El que veiem, només és una manifestació de la nostra essència.
  • Les persones no som illes separades, estem connectades: aquest és el nostre sentit com a humans.
  • La transformació ens fa canviar unes emocions per unes altres, sense haver de reprimir-les.
  • Res no desapareix, l’ànima és present… i es transforma en nosaltres… Som Anima de Natura i ho continuarem sent!

 

Adaptació Ànima de Natura

Conte

LES 4 ESTACIONS

Hi havia un home que va tenir quatre fills. Volia aconseguir que aprenguessin a no jutjar les coses erròniament, i per això els va enviar, un per un, a veure un perer que estava a una gran distància.

El primer nen va ser a l’hivern, el segon a la primavera, el tercer a l’estiu i el fill menor a la tardor. Quan tots havien anat i vingut, el pare els va reunir i els va demanar que descriguessin el que havien vist.

El primer fill va afirmar que l’arbre era horrible, doblegat i retorçat. El segon fill va dir que no era així en absolut, que estava cobert de brots verds i ple de promeses. El tercer fill va assegurar que l’arbre estava carregat de flors, molt bonic i tenia una aroma molt dolça. L’últim dels fills no estava d’acord amb cap d’ells perquè, va dir, era madur i amb massa fruita.

Llavors l’home va explicar als seus fills que tots estaven encertats, que cada un d’ells només havia vist una de les estacions de la vida dels arbres.

Una persona no ha de ser jutjat si només ha estat vista en en una circumstància. No jutgis tota la teva vida per només una temporada difícil. No deixis que el dolor d’alguna estació destrueixi l’alegria de la resta. Si et rendeixis a l’hivern, hauràs perdut la promesa de la primavera, la bellesa de l’estiu i la satisfacció de la tardor.

Si aquestes visualitzacions entre la natura i la vida humana t’han ajudat en el teu viure, i en vols més posat en contacte amb nosaltres a través d’aquest formulari.

Hola, et podem ajudar?