Inicia Sessió

Registrar-se

Després de crear un compte, podreu fer el seguiment de l’estat de pagament, fer el seguiment de la confirmació i també podreu valorar l'experiència un cop finalitzada.
Usuari*
Contrasenya*
Confirma Contrasenya*
Nom*
Cognoms*
Data de Naixement *
Email*
Telèfon*
País*
* Creant un compte significa que estàs d’acord amb els nostres Termes i Condicions i la Política de Privacitat.
Please agree to all the terms and conditions before proceeding to the next step

Ja ets membre?

Inicia Sessió
Català

Inicia Sessió

Registrar-se

Després de crear un compte, podreu fer el seguiment de l’estat de pagament, fer el seguiment de la confirmació i també podreu valorar l'experiència un cop finalitzada.
Usuari*
Contrasenya*
Confirma Contrasenya*
Nom*
Cognoms*
Data de Naixement *
Email*
Telèfon*
País*
* Creant un compte significa que estàs d’acord amb els nostres Termes i Condicions i la Política de Privacitat.
Please agree to all the terms and conditions before proceeding to the next step

Ja ets membre?

Inicia Sessió

Des d’Ànima de Natura actuem des del nou paradigma i nova manera d’entendre la persona fruit d’aquest punt de bifurcació en el canvi de paradigma que estem vivint com a societat, canvi de paradigma per esdevenir el nou paradigma amb una visió més àmplia, partint del reconeixement d’un seguit d’aspectes i dimensions de la persona que la constitueixen i que hem de tenir en compte si volem relacionar-nos amb ella amb garanties de qualitat com a proposta de valors troncal -juntament amb la natura- de l’organització d’Ànima de Natura:

  • El reconeixement que la Persona és un ésser a la recerca de sentit, de camí a l’assoliment d’una vida plena i de l’autorealització, tal com va apuntar el psiquiatre Victor Frankl a través del llibre “l’home a la recerca de sentit” a partir de la seva experiència vital als camps de concentració nazis.
  • El reconeixement de la totalitat de l’univers. L’ésser humà és un tot indivisible en ell mateix que alhora forma part d’un tot. I tot és en constant evolució i es mou avançant cap a la perfecció, en un destí comú en un futur sempre obert, i dins del qual es dóna el destí personal de cada ésser. Un univers vist com una totalitat intel·ligent i autoorganitzat.
  • El reconeixement de la interdependència, de la realitat del món com quelcom sempre relacional, de cada part amb el tot; on res no existeix aïlladament. En aquesta visió la persona forma part d’una comunitat de vida humana i planetària, d’una xarxa de relacions amb tots els altres éssers i amb els ecosistemes que l’acullen. En diem integrar el jo en el nosaltres, passar de la percepció de dualitat jo i els altres a la percepció d’unitat nosaltres; un camí de presa de consciència que sense els altres no ens podem comprendre a nosaltres mateixos, que tots necessitem els altres per a existir i coevolucionar. En definitiva, una visió que comporta fer experiència de Ser U amb la totalitat del món, tot fent experiència de Ser Persona única, genuïna, original i irrepetible. Una proposta que afavoreix que siguem alhora singulars i complementaris.
  • El reconeixement que d’aquest sentit d’unitat, de viure en un teixit de relacions constituït per la interconnexió de múltiples realitats diverses, se’n desprèn la conseqüència d’una base fonamental: una consciència inclusiva, de solidaritat i de respecte per la diferència i la diversitat.
  • El reconeixement que, per construir societats harmòniques i amb qualitat humana, calen persones conscients i responsables davant de la vida i per a la mateixa vida.
  • El reconeixement del bé comú, en tant que som éssers entrelligats. Un bé comú per a les persones, però que també s’estén a tot el planeta, del qual formem part indissoluble.
  • El reconeixement que cal aspirar a una societat en la qual el que compta és la qualitat de vida, entesa com a benestar integral, la suma de benestar material i benestar personal i col·lectiu.
  • El reconeixement que el benestar personal comença per la responsabilitat de la persona envers el seu autoconeixement, el coneixement de si mateixa, com a procés i com a camí imprescindible per assumir i desenvolupar lliurement la mateixa existència. De com construïm la relació amb nosaltres mateixos, depenen les relacions interpersonals, amb l’entorn i amb el món. L’autoconeixement facilita el desenvolupament integral, holístic, de la persona: de la multidimensionalitat, dimensions física, emocional, mental i existencial-transcendent (interioritat); de les intel·ligències múltiples i del potencial inherent; entenent que tot és interdependent i està íntimament relacionat entre si.
  • El reconeixement de la necessitat de vincular i d’integrar els dos hemisferis cerebrals: el de l’esquerra (analític, lineal, pràctic, cognitiu, lògic, realista, exacte, ordre…) i el de la dreta (analògic, passional, intuïtiu, emocional, creatiu, somiador, sensitiu, artístic…). D’aquí prové la importància que tenen les experiències artístiques, les vivències del silenci i la interioritat en la construcció d’una personalitat més plena, equilibrada i feliç.
  • El reconeixement que el procés d’aprenentatge no s’hauria de limitar a acumular coneixements, sinó que s’hauria de complementar amb el fet de fer vivència i experiència vital, i tenint en compte la maduresa de cada etapa evolutiva.
  • El reconeixement que a més de la realitat exterior, hi ha en nosaltres una realitat interior que ha estat pràcticament ignorada a còpia d’exterioritzar-nos; i que ara es tracta de trobar l’equilibri entre ambdues. Una realitat interior que no es pot desvetllar des de la perspectiva d’educare –per transmissió i adquisició de coneixements–, sinó que demana la perspectiva d’educare –fer sortir, desvetllar, autoreconèixer el que és intrínsec i genuí que conforma la nostra natura més profunda, allò del més endins.
  • El reconeixement que és en aquest espai interior on es gesta i es dóna forma al món visible. Cada persona s’observa, es veu, es percep, se sent, es pensa, es coneix en un espai íntim; i es revela a si mateixa com el lloc on es pot experimentar un major coneixement més gran, una claredat major, un horitzó més ampli. I és des d’aquest fons primordial que es desprèn el reconeixement de l’ésser actiu, cocreador de la realitat, que es projecta socialment. Neix la seva responsabilitat, crea relacions lliures, genera la capacitat de donar-se, col·labora en la promoció del bé comú i es compromet i coparticipa en la transformació i construcció d’un món millor.
  • El reconeixement que la consciència i la connexió de la persona amb la seva interioritat o autotranscendència, la porten, d’una forma ben natural, a voler fer aportacions positives, de valor, envers els altres i el món. La contribució desinteressada fa la persona més harmònica, genuïna i auto realitzada; i com més s’autorealitza, més tendeix a cooperar, a servir els altres i a tenir-ne cura. Per tant, on hi ha autorealització hi ha intel·ligència, i on hi ha intel·ligència hi ha autorealització
  • El reconeixement de la necessitat de l’aprofundiment en la pràctica dels valors universals amb una nova visió. Els valors no haurien de ser només ensenyats; els valors es consoliden quan esdevenen significatius fent-ne experiència interna sentida i viscuda a través de l’acció.
  • El reconeixement de la necessitat de respectar les etapes evolutives de la persona i dels seus cicles vitals i quotidians.

Aquesta nova percepció més completa i real de la persona suposa un canvi de mentalitat, i comporta una transformació col·lectiva de ser i de viure més en equilibri amb la mateixa naturalesa de l’ésser humà sobretot a partir d’un procés i creixement de l’autoconeixement. Aquesta manera d’entendre la persona és que la visualitzem i vivim a Ànima de Natura en tots els processos personal que guiem i acompanyem, sigui individuals o col·lectius.

Hola, et podem ajudar?